Els rostres de la guerra

La_guerra_no_tiene_rostro_de_mujer

S’ha escrit molt sobre la Segona Guerra Mundial i se n’han fet moltíssimes pel·lícules que han retratat les misèries i les victòries del bàndol dels aliats, sobretot anglesos i americans. Habitualment, les dones hi apareixen poc i, quan ho fan, sol ser en el paper d’infermeres que treballen en hospitals de campanya. Van amb un uniforme de camisa i faldilla i, a sobre, un davantal blanc –a vegades sospitosament impol·lut. Sovint, duen el cabell llarg recollit en un monyo a sota d’una còfia coquetona. Tenen cura dels soldats ferits al front segons les indicacions que els donen metges i cirurgians, tots homes. Però a “La guerra no tiene rostro de mujer”, Svetlana Alexiévich (1948, periodista i escriptora bielorussa) ens presenta la imatge d’un front rus amb infermeres amb el cap rapat, uniforme i botes militars (sovint tres números més grans, perquè havien estat fabricades per a talles d’home), tècniques sanitàries que s’arrosseguen pel fang per estabilitzar els ferits en ple combat i treure’ls fora del foc creuat, cirurgianes, franctiradores, tanquistes, sapadores, aviadores, bugaderes, partisanes i operadores de transmissions.

Continua llegint

Cirurgies

Cirurgies_portadaCirurgies és un conjunt de microrelats poètics que exploren les cicatrius que la vida, el temps i les emocions ens deixen a la pell, però sobretot, a l’ànima. L’autora, Elisenda Solsona (Olesa de Montserrat, 1984), ens parla d’amor i desamor, d’anhels i d’angoixes, d’allò o d’aquells que hem perdut, del que havíem estat, del que ja no serem, del que esperem ser… I ho fa des d’una perspectiva simbòlica, servint-se sovint d’imatges oníriques d’una força visceral i fonda en algunes ocasions, i d’una vitalitat poètica i tendra en d’altres.

El llibre, editat a Voliana Edicions, consta de dues parts: cirurgies, més breus, i disseccions, més llargues i més narratives, però no menys al·legòriques. Especialment interessants m’han semblat les titulades “Volves”, “Motors”, “Salinitat” i “Finestres”. De les pàgines d’aquest llibre, en traspuen diverses sensacions que van des del fred més glacial fins a la calor més sufocant, que evapora i desfà tot el que troba al seu pas. I més enllà, encara, hi ha les sensacions que, com a lectors, sentim quan se’ns regira alguna cosa més interna: “el resultat de sentir-se còmplice de les vivències narrades en cada un d’aquests microrelats”, com diu la mateixa contraportada del llibre. Potser és per això que, al pròleg, Muriel Villanueva ens recomana degustar aquestes cirurgies a poc a poc, llegint-les, mirant-les, veient-les, aturant-nos-hi.

Aquí us en deixo un parell de mostra. Consumiu-les sense golafreria.

29.

Just després de conèixer-nos vam llogar una formigonera.

L’empenyíem allà on anàvem per barrejar, emocionats,

els nostres cervells.

Érem innocents.

Mai vam arribar a pensar que, anys després,

els hauríem d’esfondrar per culpa de l’aluminosi.

35.

Fa temps, va voler aïllar-se de tothom, es posà un escafandre

i se submergí en les seves pròpies llàgrimes.

Avui, una molèstia misteriosa a les cuixes

l’ha fet emergir d’aquest mar.

Despullada, es posa d’esquena al mirall i gira el cap.

Se li han format musclos a sota les natges.

Esbufega.

Prem els llavis per apaivagar el dolor i els arrenca d’un a un

(s’eixuga la sang que li regalima fins als turmells)

i envia un missatge als seus amics:

-Voleu quedar per fer el vermut?

 

Cirurgies

Autora: Elisenda Solsona

Pròleg: Muriel Villanueva

Editorial: Voliana Edicions, 2016

88 pàgines

 

La llibreria ambulant

La llibreria ambulant_Viena edicions

Helen McGill és una dona de finals del segle XIX que, a punt de fer quaranta anys i farta d’enfornar fogasses de pa i de donar menjar a les gallines a la granja de Nova Anglaterra que comparteix amb el seu germà, decideix emprendre la seva pròpia aventura abans no sigui massa tard. L’oportunitat li ve de mans de Roger Mifflin, un venedor de llibres ambulant que recórrer els camins rurals amb un carro (el Parnàs), un cavall i un gos amb l’objectiu d’apropar la literatura a la bona gent del camp. La Helen comprarà el Parnàs, amb gos inclòs, a en Roger Mifflin i iniciarà el seu viatge com a venedora ambulant, convertint-se, possiblement, en la primera dona protagonista d’una roadmovie literària.

Aquest és l’argument de La llibreria ambulant (Parnassus on wheels), una novel·la de Christopher Morley publicada el 1917 i que Dolors Udina va traduir al català per Viena Edicions. La història és narrada a través de la pròpia Helen McGill, una dona que es defineix a sí mateixa com a senzilla i pràctica, de manera que el llibre està escrit amb la mateixa senzillesa i solvència que caracteritzen la protagonista. Aquest tipus de narració, així com la ironia i l’humor que traspuen els personatges i la història, ens recorden a alguns relats de Mark Twain, a qui Morley admirava.

Continua llegint

Sobre tots els vius i sobre els morts

45 años_película_póster

45 anys, la darrera pel·lícula d’Andrew Haigh, que ja va tenir una gran acollida a la Berlinale de l’any passat, no ha parat d’acumular excel·lents crítiques des que es va estrenar al nostre país a mitjan de desembre. La pel·lícula, que té un plantejament tan senzill com intens, narra la setmana prèvia a la festa de celebració dels 45 anys d’un matrimoni interpretat per Charlotte Rampling i Tom Courtenay.

Continua llegint

Els dibuixos de Josep Maria Serracant

Artista_músic_JM_Serracant
JM_Serracant_Caricatura

Caricatura de JM Serracant, pel dibuixant Antoni Calonge.

Josep Maria Serracant i Esteve fou dibuixant, pintor i ninotaire. Va néixer a Barcelona el 1941, fill d’un tintorer que tenia un establiment al carrer Xuclà, on casualment avui hi ha la botiga de còmics Arkham, i d’una mestressa de casa.  De ben petit que comença a dibuixar i no deixarà de fer-ho mai al llarg de la seva vida, tot i que la seva carrera professional es desenvoluparà al marge de la seva gran afició. Potser és per això que mai no es molestarà gaire en donar a conèxier la seva obra, tot i que farà algunes exposicions i també col·laborarà en més d’una ocasió amb revistes com Cavall Fort, Mataratos, Tele-Exprés o Siglo XX.

Fa poques setmanes, s’ha inaugurat un web que ens acosta a la figura de Serracant amb una mostra d’unes 200 obres de les 1.600 que hi ha catalogades. Al web s’hi mostren paisatges, vinyetes humorístiques, nadales i dibuixos que jugen amb l’abstacció i la fantasia, així com una breu biografia i diferents escrits de l’autor sobre les seves principals influències.

Continua llegint

Llegir o no llegir

nens_lectura_llibres

Recentment s’ha publicat que l’ajuntament de la ciutat de Grenoble (França) ha instal·lat als seus carrers uns dispensadors de literatura amb l’objectiu de fomentar la lectura entre els seus habitants. La idea és que els grenoblesos aprofitin els petits moments d’espera en llocs públics per llegir en comptes de consultar i utilitzar el mòbil. Les màquines expenedores ofereixen dues opcions: relats de 3 o de 5 minuts (podeu llegir l’article aquí).

Aquesta notícia m’ha fet pensar en l’article de Leah Price “You are what you read”, que explica com al llarg de la història l’hàbit de la lectura no ha estat pas tan ben vist com ara -i molt menys fomentat i alimentat des de les administracions públiques- i que aborda també el mític debat sobre si es llegeix massa poc i sobre si la lectura acabarà desapareixent. Price apunta que, durant el s.XIX, metges i experts consideraven que “reading was a sign of laziness” i que llegir al llit provocava els següents efectes devastadors: “to injure your eyes, your brain, your nervous system, your intellect”. De fet, només cal recordar que un dels grans (anti)herois de la literatura, El Quixot, embogeix, precisament, per culpa de la lectura de novel·les de cavalleria.  

Continua llegint

Breu història de la il·lustració

Suzi_Lee_la_ola
Llibre_dels_morts

El llibre del morts

Tot i la importància que té avui en dia, la il·lustració va néixer com a mitjà per facilitar la comprensió de textos. Ja a l’antic Egipte s’usaren imatges per il·lustrar els papirs del “Llibre dels morts” (2.500 AC), tot i que va ser a l’Europa medieval quan les anomenades il·luminacions esdevingueren complements habituals dels manuscrits religiosos. L’adveniment de la impremta va suposar un repte per a les il·lustracions, que inicialment s’imprimiren a través de xilografia (gravat en fusta), emprada pel propi Gutenberg, i posteriorment mitjançant altres tècniques. Al llarg dels segles, però, la seva condició subsidiària impedí que fos considerada una de les belles arts.

Continua llegint

Els búnquers del Carmel, un mirador ubicat sobre la història recent de Barcelona

Bateries_Carmel_Barcelona

En els darrers anys, la bateria antiaèria del Turó de la Rovira s’ha convertit en una de les principals atraccions de la ciutat de Barcelona, potser més per als locals que no pas per als turistes -potser encara no surt a la Lonely Planet. La visita permet gaudir d’unes panoràmiques espectaculars sobre la ciutat, pràcticament de 360º, amb una perspectiva única sobre el barri del Carmel.

Continua llegint

Bendito Machine i Shaun Tan

Shaun_Tan_las_reglas_del_verano

Són moltes les obres que han retratat l’absurditat de la vida i, sobretot, de les accions i dels comportaments humans. Sovint ho han fet des d’uns mons de ficció molt semblants al nostre, gairebé idèntics, però introduint-hi algun element dissonant o estrany. “La metamorfosi”, de Kafka, n’és un exemple: Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformar en un insecte monstruós.

Continua llegint